L’emoció prioritària.

La primera proposta de Boal fou “valorar l’emoció, fer-la essencial i prioritària, per tal que ella pogués determinar, lliurement, la forma final. (...) Però, com podem esperar que les emocions es manifesten lliurement a través del cos de l’actor si aquest instrument, el cos, està mecanitzat, muscularment automatitzat i insensible? Una nova emoció, quan la sentim, corre el risc d’acabar cristal·litzant pel nostre comportament mecanitzat, per les nostres formes habituals d’acció i d’expressió”
Amb aquesta idea, Boal va recopilar, crear, sistematitzar una sèrie d’exercicis per desmecanitzar el cos de l’actor o l’actriu , perquè es torne versàtil i capaç “d’adoptar les mecanitzacions del personatge” i els va classificar en cinc sèries:

Sentir tot el que es toca

1.Ocupar el mínim espai possible

Cada persona estudia les postures que permeten el seu cos tocar el terra el menys possible –els peus i les mans...
o En un moment donat, tota la superfície del cos ha de tocar terra.
o El pas d’una postura a altra ha de fer-se lentament.
§ La comunicació ha de ser visual i muscular, per tant, és precís treballar en silenci.
§ És important no forçar.
§ Observació de la força de la gravetat, de la lluita entre ella i el múscul.
§ Prendre consciència de la musculatura que intervé en el moviment.
1.1. Per parelles, cadascun ha de tocar el cos de l’altre el menys possible, i també el terra.
o Cada persona ha d’equilibrar l’altre.
o Els cossos s’han de moure lentament, sense interrupció, entre figura i figura.
1.2. En grups de 4, de 8, tot el grup...

2. Espentar-se.

(en parelles del mateix pes i força –aproximadament)
2.1. Es situen un front a l’altre i es subjecten pels muscles. Es dibuixa una línia imaginària al terra i comencen a espentar-se amb totes les seues forces.
o Quan 1 sent debilitat, l’altre afluixa, i a l’inrevés, si A augmenta la força, B també en la mesura de les seues possibilitats.
o No ha d’haver ni guanyadors ni vençuts!
2.2. Es repeteix esquena contra esquena, cul amb cul...
2.3. Ball d’esquenes, sense música. Cadascú ha de comprendre les intencions del moviment de l’altre.

3. L’engronxador.


4. Dominguillo, tentetieso:

En cercle, es demana el grup que es vagen inclinant cap al centre, a la dreta, a l’esquerra, sense alçar els talons del terra ni doblegar el cos. Han d’anar fent cercles amb el seu cos primer en una direcció i després en l’altra.
V1: una persona al centre tanca els ulls i va fent el mateix que abans però deixant-se caure. El grup es tanca per tal de no deixar-lo caure. Han de permetre que arribe molt prop del terra, però sense caiguda. Després el situaran de nou al centre per continuar caient cap una altra direcció.
V2: només tres persones: dos van sostenint a un tercer, que està al mig, mentre es va deixant caure cap avant i cap enrere.

5.- Cercle de nusos.

S’inicia amb una “roda elàstica” –tot el grup s’agafa de les mans tot formant una roda. S’allunyen el més possible fins no tocar-se més que amb els dits. Després fan el contrari, buscant d’ocupar el mínim espai possible.
Es refà el cercle, sense canviar la manera d’agafar-se les mans en tot l’exercici. Una persona comença a caminar, tot tirant de la resta, però tranquil·lament, en silenci i sense brusquedat. Va passant per entre les mans dels companys i companyes per fer un nus. Una segona persona fa el mateix, i una tercera... així fins aconseguir que ningú no es puga moure. Lentament i en silenci es desfarà el nus.
V1: amb els ulls tancat, amb molta cura.
V2: en línia, en lloc de cercle –bramant.
V3: tothom junt, en un bloc i amb els ulls tancats, alcen els braços i busquen les mans d’altres.. a continuació es separen i intenten formar un cercle sense soltar les mans ni canviar la posició.





trou_balligan.jpg

·Escoltar tot el que se sent.

· Veure allò que es mira.

· Activar els diversos sentits.

·La memòria dels sentits.